Email & Essay

Email.

Hello Maria!

It was so nice to hear from you! Sorry I haven’t written for a long time because I’ve been very busy and exhausted. I’ve got a lot of work so I don’t have much free time for myself.

My first year at University has been a beautiful new experience. At the beginning I felt very nervous but now I think that I chose the correct course because I’m learning a lot about children and the way they learn. I love what I’m studying and in my opinion I’ll like my job because I’m teaching, educating and learning. I decided to study education because when I spend time with children I feel safe and very happy. I’m excited about finishing my studies!

That’s all for now. I hope you’re getting on well in your second year at college. Can you visit me next weekend or in summer?

Best wishes,

Marta. 

Essay.

Nowadays, there are new methodologies and activities. Our world is continually changing and modern methodologies have appeared.

On the one hand, modern methodologies are important for learning and teaching, for example: ICT. With them people can live better because we can do the activities. If we use new methodologies in class, students learn through the experience and that is good because they can construct their own knowledge.

On the other hand, learning with modern methodologies can be challenging and we need to spend a lot of time. Therefore, in the end, teachers use traditional methodologies and this is bad because students don’t learn.

In conclusion, I think that modern methodologies are very important for life. Teachers must know how to use them because they should teach with them. New methodologies are more important than the traditional methodologies if we use them well. In my opinion modern methodologies are the future.

Myself.

My name is Marta. I was born on the 21st of September 1993 in Ibiza. I live in San Mateo with my parents, my brother and my boyfriend. I am cheerful, friendly, reliable, talkative, a little lazy and I am not self-confident.

When I was 3 years old I started school. I remember Reme, my first teacher, because she was wonderful and charming. In my childhood I loved to play with my friends. I also liked to go camping and play at being a teacher. In 2007 my goddaughter was born. It is a special event in my life because she is very important for me.

Now I am studying for a degree in infant education at the UIB, Ibiza. I love what I am studying and I think that I chose the correct studies. I like diving, cooking, travelling and shopping; and I especially enjoy spending time with children.

 Pictures: Marta Costa Torres

Última Entrada

No havia arribat a pensar mai que en tants poc mesos, es poguessin arribar a canviar tant els esquemes d’una persona, i per a bo; això és el que m’ha passat a jo amb aquesta asignatura.

Quan jo hem vaig decidir matricular-me a Educació Infantil va ser perquè m’encanten els infants, i pensava que a classe m’ensenyarien a com actuar dins una aula amb vint-i-cinc nens i nenes; m’ensenyarien a com ensenyar-los, a fer fitxes, a fer jocs divertits per entretenir-los, a desenvolupar tasques de lecto-escriptura... Tot això ho pensava perquè jo vaig anar a una escola tradicional on el mestre era qui tenia tota la raó i donava la classe, després en manava  deures i finalment fèiem un examen final que era el més important. El mestre explicava el que deia el llibre i això era el que teníem que estudiar o més ben dit, memoritzar, i si finalment no t’anava bé el examen era conseqüència de que no havies estudiat a prou.

Ara el que he aprés, ha canviat tots aquests esquemes i m’ha fet adonar-me que existeix un altre model d’educació, del qual no n’havia sentit a parlar mai: L’ESCOLA CONSTRUCTIVISTA, on els sis primers anys de vida, es a dir, l’etapa de l’educació infantil, és imprescindible per als infants ja que es produeixen molts de canvis que pot ser que no es tornin a repetir. En aquesta etapa tant el nen va formant-se com a persones i desenvolupant les seves capacitats integrals, tot això ho duran a terme sí:

• L’infant és el protagonista del seu propi coneixement, per així anar-lo construint ell mateix, i els nous                       continguts que aprenen haurien de ser significatius i funcionals.

• S’empra el joc, que és l’eina més important per a dur a terme un correcte desenvolupament, ja que és la manera que fa que els nens construeixin coneixement.     

• Hi ha una bona relació entre família i escola, ja que els nens aprenen en qualsevol lloc i tot moment ja sigui amb el mestre com amb els pares, i per anar bé aquests han d’estar coordinats.

• Es té en compte l’espai i el temps on els infants duen  a terme el procés d’aprenentatge, ja que ells aprenent gràcies a les experiències i aquestes s’han de dur en el lloc que sigui més idoni, ja sigui dins classe a algun dels subespais en el qual es pot dividir, al pati, al bosc, la platja... S’han d’aprofitar tot l’entorn, respectan-lo.

• Es té el correcte currículum, que ha de ser obert i flexible, on s’agrupin els continguts amb els quals el mestre es podrà guiar i orientar-se. I per a que els alumnes duguin a terme un bon aprenentatge i desenvolupament s’han de tenir en compte les àrees curriculars; el Jo, els Altres i el Llenguatge.

• I sobre tot si tenen bons professors, que siguin professionals i que sàpiguen ensenyar per competències o almenys preparar-los per en un futur emprar-les. Que sàpiga desenvolupar les capacitats de cada nen, respectant les característiques de cada un. Que els ajudi a assolir els nous coneixement, habilitats, rutines, valors i els quatre pilars de l’educació (Delors, 1996). A més a més, un bon mestre és aquell que no mata la creativitat dels alumnes, que no deixa de banda les intel·ligències múltiples de cada alumnes sinó que ajuda a que es desenvolupin i aquell que sap dur a terme la correcta, adequada i eficaç avaluació:     
       >L’avaluació és la clau de l’èxit per a poder dur el gran canvi, passar de l’escola   tradicional a la constructivista, i per això l’avaluació no ha de ser final sinó que s’ha d’anar avaluant el dia a dia de totes les activitats que duen els alumnes, per anar avaluant el procés d’aprenentatge, no la capacitat de memorització que tenen. Aquesta nova avaluació ha de servir per veure en que fallen i així poder millor i aprendre, i és més, no sols s’ha d’avaluar als alumnes, sinó que els bons mestres han de ser capaços de fer-se una autoavaluació sobre tot el que duen a terme per a poder millorar en tots els aspectes.

En l’assignatura de bases hem anat fent quasi cada setmana una entrada, per anar parlant del que havíem donat a classe i així assolir els concepte i dur a terme una metacognició. Això de l’eportafoli m’ha costat bastant ja que és una enfeinada, però en realitat està molt bé  ja que fent-ho llegeixes, escrius i aprens. Penso que això del bloc és molt bona idea per a utilitzar-ho jo en el meu futur com a mestra.

Una altra cosa que em va agradar molt és la realització de la unitat didàctica ja que poses en pràctica tot allò que has anat fent de teoria, que és  una part del que es tracta el constructivisme; dur la teoria a la pràctica, per així aprendre mitjançant l’experiència pròpia. Va ser una experiència molt positiva i agradable perquè a l’hora de fer-ho et posaves dins el paper de mestra i tenies que pensar des de tots els punts de vista, en com podria anar l’activitat, que fos adequada, que els hi agradés als alumnes i a la vegada aprenguessin, en les possibles  reaccions de cada alumne... 

L'altra activitat que em va cridar molt l'atenció va ser la del debat, ja que gràcies a Twitter l'hem pogut fer, a més de presencial, virtual, cosa que m'ha agradat moltíssim ja que m'ha servit molt per  consolidar els continguts de l'assignatura. Em va parèixer una activitat molt adequada i fins i tot penso que indispensable ja que així és una bona manera de tancar l'assignatura.

També volia parla una mica sobre el  PLE; a principi del curs vàrem elaborar el nostre PLE d’aquell moment, ara després d’aquests mesos he realitzat el nou PLE i ha set molt satisfactori, ja que gràcies a totes les eines que hem anat emprant, el PLE ha anat creixent. De les eines emprades, a part del twitter, no en coneixia ninguna i ara després d’emprar-les m’han paregut molt útils, només hi ha que vorer de la manera que hauria penjat un organigrama (foto PLE principi de curs) i de la manera que he set capaç a penjar-ho ara. Veient aquesta gran diferència, penso i estic quasi segura de que tornaré a emprar moltes o totes les eines ja utilitzades, i fins i tot n’intentaré buscar de noves. 

En conclusió l’assignatura m’ha fet vorer el canvi tant necessari que s’ha de dur a terme per a que l’educació vagi endavant. Pot ser serà difícil, però que es pot dur a terme si es fa canviar el pensament de la societat, i és possible si es fa entre tots, sobre tot amb les futures generacions de mestres.

Després d’acabar l’última entrada d’aquesta assignatura, i amb un petit pas més cap el meu somni, deixo el bloc una mica per posar-me a estudiar, però... tornaré!

Esper que us hagi agradat, fins a la pròxima.

Una salutació a tots/es!







Marta.

TRADICIONAL O CONSTRUCTIVISTA?

DEBAT FINAL

El passat dimarts dia 8 de gener, vàrem decidir fer un debat que el realitzaríem el dia 15. Per anar escalfant els motors dividirem la classe en dos; del dia 9 al 11 aquests inclosos la primera meitat de la classe seria defensora de l’escola tradicional i la segona meitat defendria l’escola constructivista, i del 12 al 14 ho faríem a l’inrevés. L’eina que utilitzaríem aquests dies, seria el twitter,  on vàrem obrir l’etiqueta de #dbateiv.

A mi em va tocar començar defenent l’ESCOLA TRADICONAL, cosa que em va costar bé prou. Començarem molt animades, a mesura que les altres companyes anàvem fent-se twitter i entraven al debat, la cosa començava a intrigar i a estar igualada,

... però a mesura que alguna companya defensora del constructivisme em contestava/atacava, em costava molt tornar-li una resposta ja que el que ella deia em pareixia totalment cert i era costós escriure coses en les que tu no n’estàs d’acord.

Com que jo vaig anar a una escola de caràcter tradicional pensava en les coses que es feien fer per poder extreure’n arguments a favor, però tot el que deia és el que realment odiava, i a mesura que anava escrivint em sabia més mal i pensava molt en el que diria la gent, que em segueix a twitter, sobre el que en aquell moment se suposa que pensava:

El dissabte 12 vàrem intercanviar-nos els rols, i de fenent l’ESCOLA CONSTRUCTIVISTA em sentia molt millor, era més fàcil extreure els arguments; veia un argument d’una companya que defenia l’escola constructivista i se’m ocorrien maneres per contestar-li. 

Gracies al twitter poguérem anar practicant, des de casa, arguments que ens servirien per al futur debat a classe. I per fi el dimarts 15 va arribar el gran dia: el DEBAT.

Jo i les meves companyes començarem, una altra vegada, defenent l’escola tradicional. Hi havia una moderadora, que en aquest cas va ser na Patricia, que ens va obrir el debat i ens anava marcant els punts que teníem que seguir i controlava el temps.

Com decidirem fer l’activitat amb el twitter també anàvem twittejant frases que dèiem i que les trobàvem bones per a que quedessin marcades en el debat, i el més sorprenent es que teníem un debat físic a classe i també el teníem virtual, el podíem anar seguint per el twitter.

Seguidament en acabar els 30 min de la primera part del debat, era el moment de canviar de rols i de moderadora que passaria a ser na Cristina.

En aquest rol ens sentíem més còmodes, però seguíem vigent una mica de igualtat entre les dos escoles ja que ens havien preparat bastant, els dos rols, per a poder justificar tot el que dèiem.

Finalment vàrem tancar el debat i vàrem comentar el que ens havia semblat.

Aquesta activitat m’ha paregut boníssima e indispensable per a poder tancar tot el que hem aprés i a més m’ha servit per donar un gran repàs a tot el coneixement que hem anat construint amb aquesta assignatura.

Penso que la utilització de twitter ens ha servit moltíssim per poder prepara els nostres arguments i per anar rompent el gel per a que el dia del debat tot anés més rodat. Jo ja tenia twitter, però el feia servir per les amistats, però penso que a partir de ara també ho utilitzaré per relacionar-me més amb l’educació. L’elecció de twitter ha estat molt encertada ja que és una eina que et permet parlar, relacionar-te i veure el que parlen els altres, i per a fer el debat ens ha anat molt bé.

Anteriorment quan em deien que faríem un debat, m’amoïnava  molt perquè no sabia per on es començaria ni com es faria ni que es tractaria sobre el tema, e inclús a vegades no sabia ni de quin tema anàvem a parla, i arribava el dia del debat i després costava moltíssim fer-lo fluït. 

Ara gràcies al twitter i a que el tema ja l’havíem tractat molt a classe, vaig arribar al dia del debat més tranquil·la, i m’agradaria que si haguéssim de fer un altre debat que anés així de bé.

Ha set una experiència molt positiva i útil, m’ha fet adonar-me’n més encara de que el que jo vull fer es dur a terme el gran canvi, per a poder canviar el pensament de la societat i poder arribar a treballar en una escola plenament constructivista on poder ensenyar adequadament i per a que així els meus alumnes siguin els protagonistes construeixin el seu propi aprenentatge.

N’estic segura que a totes les meves companyes com jo mateixa, amb el debat, hem acabat de comprometre’ns amb el canvi que necessitem per anar endavant. 

ESPER QUE US HAGI AGRADAT,

Marta.

L'educació infantil

Vuitè eportafoli.

Després de totes les entrades que hem anat fent, en aquesta ja ens  centrem en l’educació infantil:

És l’etapa educativa que atén a els nens i les nenes des del naixement fins aproximadament els sis anys, de caràcter no obligatori. Va sorgir al 1990 amb la incorporació de la LOGSE; el seu objectiu era “contribuir al desarrollo físico, afectivo, social e intelectual de los ninos”. Podem dividir aquesta etapa en dos cicles diferenciats:

> El primer dels 0 als 3 anys, privat, de pago.

   · Especificitat del primer any de vida: els grans canvis; l’educador els endinsa en les rutines d’alimentació, higiene i descans.

   · Vincle d’afecció: efecte estructurador de la personalitat de les figures d’afecció. Els nens han de sentir-se segurs (gràcies als coneguts) per a poder anar investigant sobre el món que els envolta.

   · Paper estructurador de la resolució de les necessitats d’alimentació i neteja, on es va des de la dependència total cap a una autonomia progressiva. Les rutines i els hàbits són molt importants ja que els ajuda a desenvolupar-se i a crear la seva actitud i valors.

   · La necessitat de joc i moviment. El joc és l’eina més important per a dur a terme un correcte desenvolupament, ja que és la manera que fa que els nens construeixin coneixement.

   · Necessitat d’una bona relació entre família i escola, ja que els nens aprenen en tot moment ja sigui amb el mestre com amb els pares, i per anar bé aquests han d’estar coordinats.

> El segon dels 3 als 6 anys, públic, es a dir, gratuït.

   · La classe de tres anys com a moment de transició entre els dos cicles. 

   · El domini progressiu que els alumnes van assolint del llenguatge verbal que permet conèixer el món que els envolta.

   · Assoliment d’una gran autonomia en els hàbits personals; vestir-se, menjar i cuidar de la seva higiene. Aquest domini dels hàbits s’urgeix ja que les rutines es van duguen a terme cada dia.

   · Importància de la comunicació de l’escola amb la família ja que són dos contextos molt importants per al desenvolupament.

Durant tota questa etapa evolutiva hi podem observar un procés de complexificació i enormes canvis (que pot ser que no es tornin a repetir) els quals poden arribar a suposar el futur dels nens; aquests van madurant, formant la seva identitat (creant-se com a persones), desenvolupant les seves capacitats integrals i aprenent gràcies a la incorporació de nous coneixements, habilitats i valors. Tot això ho assoleixen si tenen bons professors (l.29), correctes, professional, que ensenyen per competències i empren  una bona metodologia on el nen creï un aprenentatge significatiu i funcional, i fent que aquesta etapa no sols tengui la funció educativo, sinó també una funció social.Mitjançant l’ajuda del professor el nen anirà creant els seu PLE i anirà assolint els quatre pilars de l’educació (Delors 1996): Saber, Saber fer, Saber ser i Saber conviure.

A més de la bona metodologia hi ha la necessitat de que hi hagi un equilibri entre aquesta etapa i les següents, ja que és una etapa igual o més educativa i important que les altres (entitat pròpia).

En l’educació infantil és molt important la intervenció conjunta entre el mestre i la família (com ja havia esmentat) ja que a aquesta edat tot el temps i qualsevol context és educatiu, tant a l’escola dins classe, com al pati, com a casa o com a la platja. A més a més és molt important el paper de l’adult com a mediador entre els nen i el món/realitat.

Les grans finalitats de l’etapa segons Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé en Aprendre i ensenyar a l’educació infantil (1996) són:

  · Potenciar i afavorir el desenvolupament màxim de les capacitats tot respectant la diversitat i les possibilitats dels diferents alumnes. El professor/escola s’ha d’orientar al voltant dels alumnes, fent així que cada alumne (atenen les característiques de cada un) sigui el protagonista del seu aprenentatge.

  · Compensació de desigualtats socials i culturals. Hi ha que atendre a tots els alumnes tenint en compte les situacions socials i culturals en les que es troben.

 · Preparació per a un bon seguiment de l’escolaritat obligatòria. No s’ha d’entendre l’educació infantil com una etapa preescolar, que prepara per les següents etapes. Però si que ha de tenir una lligam amb els primers cursos de primària ja que l’últim any de infantil el podem entendre com a anys de transició amb primària.

Encara que sigui una etapa no obligatòria hi ha la necessitat de tenir un currículum que sigui flexible i obert , el qual ha de ser adequat i eficaç;  és on es troben els continguts necessaris que guiaran el mestre cap al correcte desenvolupament de l’alumne, i faran que aquest organitzi i planifiqui les classes, sessions i activitats.

En els dos cicles s’han de tenir en compte les tres àrees curriculars del coneixement, necessàries per a dur a terme un bon aprenentatge i així un bon desenvolupament:

  · El JO, coneixement de si mateix. Contribueix al desenvolupament físic, mitjançant l’àrea motriu. En aquesta àrea es fonamenta el autoconcepte i l’autoestima. 

 · Els ALTRES, coneixement de els contextos que l’entornen. Contribueix al desenvolupament afectius, mitjançant l’àrea afectiva, es produeix la relació amb les altres persones, el coneixement de la realitat i també el equilibri personal relacionat amb els sentiments de pertinença.

  · El LLENGUATGE, coneixement d’aquest, amb l’àrea cognitiva per a poder relacionar les altres dos àrees, es a dir per a poder comunicar-se (mediació entre el nen i l’entorn). Aquí  és quan s’han de tenir en compte tots els tipus de llenguatge que es poden donar (verbal, musical, plàstic i matemàtic).

Com a futures mestres, mai podem deixar de banda les intel·ligències múltiples que poden desenvolupar els alumnes, al contrari, el que s’ha de fer és aprofitar les intel·ligències en les quals destaca cada alumne, per així ajudar-lo a desenvolupar cada una de les seves capacitats, les quals podem veure en el següent vídeo: 

Una coses molt importants que s’han de conservar tant en l’educació infantil com en les altres etapes educatives és la creativitat, la qual no hi ha que abolir fent que els alumnes reprodueixin conceptes . Es sol sentir que l’escola mata la creativitat, això passa perquè no s’utilitza una bona metodologia on els alumnes han de crear nou coneixement. Miguel Ángel Santos Guerra ens ho explica amb l’entrada “Una flor roja con el tallo verde”.

També hi ha que tenir en compte l’espai on es produirà el coneixement , es desenvoluparan els alumnes i aquests es relacionaran; no només s’ha d’estar dins la classe la qual pot estar dividida per subespais, on realitzaran les diferents activitats, sinó que els alumnes també ha de poder moure’s i sortir al pati o realitzar les activitats en diferents contextos, i així poder emprar diferents competències, les quals s’han de realitzar amb materials adequats a les seves edats i/o característiques.  Si els alumnes tenen aquests recursos milloraran el seu aprenentatge ja que el coneixement serà enriquit amb experiències, que és com millor  aprenen els nens:

 · Aprenentatge a través de l’experiència amb els objectes.

 · Aprenentatge a través de l’experiència amb situacions. 

 · Aprenentatge a través de premis i càstigs.

 · Aprenentatge per imitació.

 · Aprenentatge a través de formació de bastides per part de la persona adulta.

A més a més la clau de l’èxit de qualsevol etapa és l’avaluació, on en vaig parla a l’entrada anterior. Per a que l’aprenentatge i el desenvolupament en l’educació infantil, l’avaluació serà global, contínua i formativa, on no sols s’evaluara l’aprenentatge dels alumnes, sinó que també el paper impartit per el mestre.

Després d’haver fet aquesta entrada i totes les altres me´n adono de la vertadera importància que té l’educació infantil; abans si que creia que en aquesta etapa s’educava als nens més menudets i se’ls ajudava en les rutines que tenien que fer, però després de llegir, no sols s’educa, sinó que també se’ls ajuda per al futur, amb una funció socialitzadora. Pensava que si que hi havia canvis però no havia caigut en que fossin tant grans i rellevants, els passos que donen els nens i nenes en aquella edat són de gegants, canvien i creen per complet les seves estructures; els nens de les etapes següents a la infantil, també duen a terme canvis, però fan passos d’enanet, els quals no arriben a ser de la mateixa magnitud que els altres. 

Ara vertaderament penso que la bona relació entre família i escola és imprescindible ja que hi ha d’haver una certa coherència i coordinació en els dos contextos més importants en els quals aprèn el nen. A l’edat tant i tant curta com és dels 0 als 6 anys és imprescindible que als infants se’ls inspiri confiança de part de qualsevols adult, per a que així no perdin la curiositat i la passió per aprendre.

En quant a les intel·ligències, em va donar molta llàstima i a la vegada coratge; llàstima perquè a causa d’una metodologia inadequada, deixen a part aquestes característiques tant importants, que fan que un nin sigui especial; coratge perquè intentaré per damunt de tot, quan sigui mestra, que els meus alumnes desenvolupin totes aquestes capacitats, per a que pugui expressar-se i reproduir coneixement, i sobretot que no passi com els que narra Santos.

Cada vegada que vaig sabent més coses sobre l’educació infantil, més ganes de dedicar-me a aquesta magnifica professió tinc. Em molesta molt la gent que no li dona suficient importància a aquesta etapa, la qual és tant important o més que les altres. Espero que aquesta concepció que tinc, algun dia, gràcies a l’esforç de tots els professionals de l’educació infantil, arribi a totes les ments ignorants.

Esper que us hagi agradat, 

fins aviat!

Marta. 

La clau de l'èxit de l'educació

L'AVALUACIÓ

L'Avaluació from ctmarta

En aquesta entrada com en totes les anteriors parlem del nou model que s'ha de seguir per a deixar enrere l'escola tradicional, per a passar a una escola constructivista; es a dir, per a dur a terme una adequada educació. Concretament en aquesta entrada ens centrarem en l'avaluació. Quan la gent sent a parlar d'aquesta es pensa en el típic examen que els professors utilitzen per a qualificar i sancionar als alumnes, per així fer una educació selectiva, i així, fer repetir als que no assoleixen aquesta prova. Però vertaderament, amb aquest tipus d'avaluació, el que s'està avaluant no és l'aprenentatge de l'alumne, sinó la seva capacitat de memorització del que està escrit al llibre. Els professors agafen l'opció més fàcil, on primer es basen en els continguts del llibre i seguidament fan una prova escrita, en un temps molt limitat, on no tenen en compte les competències bàsiques.

Com diu Neus Sanmartí l'avaluació és la clau de l'èxit de l'educació, on ha de ser un instrument que el mestre ha d'utilitzar per ensenyar i aprendre, però mai per qualificar ni sancionar als alumnes. El mestre ha d'ensenyar les competències que siguin més necessàries per als alumnes, per a que puguin resoldre les situacions i problemes que se'ls presenti al llarg de la seva vida, per això haurà d'emprar els escenaris i instruments que més s'assemblin a la realitat. Però amb l'avaluació no sols s'avalua a l'alumne i la seva manera d'actuar davant una situació, sinó que també serveix per veure si el paper del professor és correcte i veure com és podria millorar. 

TIPUS D'AVALUACIÓ

Per a Escamilla (2009) podem dividir l'avaluació:

· Segons la finalitat:
       · Av. inicial o de diagnòstic: per a conèixer l'aprenentatge del qual parteix l'alumne.

      · Av. sumativa o integradora: valoració de tot el recorregut que ha seguit l'alumne en l'aprenentatge on es te en conte el resultat final.

      · Av. formativa o reguladora: pretén orienta i regular l'aprenentatge.

· Segons el moment d'aplicació:

     · Av. inicial: a l'inici del procés.

     · Av. final: al final del procés per a saber si s'han assolit els objectius.

     · Av. processual: s'avalua el desenvolupament d'un objecte d'un període fixat.

· Segons l'àmbit d'extensió:

     · Av. parcial: la totalitat de l'aprenentatge està dividit en parts.

     · Av. global: s'avalua l'aprenentatge globalment.

· Segons el criteri de comparació:

     · Av. criterial: es fa una comparació dels resultats d'un procés educatiu amb uns criteris ja fixats.

     · Av. normativa: la comparació es fa segons el nivell general del grup.

· Segons el grau de relació amb l'avaluador:

     · Av. externa: on els avaluadors no han participat en l'aprenentatge.

     · Av. interna: l'avaluador si que ha participat en el procés:

              · Autoavaluació: on l'alumne avalua el seu propi aprenentatge.

              · Heteroavaluació: el mestre és qui avalua a l'alumne.

              · Coavaluació: els alumnes s'avaluen mútuament.

En aquesta concepció d'avaluació, l'objectiu és ajudar als alumnes a que millorin els dominis de les competències, es a dir, aprendre més sobre les competències i saber el grau d'aprenentatge adquirit; aquest procés comporta, per una banda, que el mestre observi a cada un dels seus alumne, després analitzi la informació extreta i en faci un judici i finalment en funció d'això, actuï prenent decisions, que l'ajudin a millorar la seva manera d'ensenyar.

Aquesta activitat d'avaluar no només es pot fer en un temps determinat, sinó que s'ha de anar avaluant al llarg de tot el període d'aprenentatge, per a poder avaluar les diferents competències i contingut, i per això va molt bé la utilització de diaris de classe on és pot observar la metacognició dels aprenentatges dels alumnes; tot això que s'està incorporant no vol dir que s'hagin d'eliminar els exàmens, sinó que es poden seguir emprant, però aquests no són suficients. El que si que s'ha de tenir molt clar és que s'han d'assolir les quatre potes que ja havíem parlat de Zabala, que són indispensables per a dur un aprenentatge basat en competències. 

Una altra característica d'aquest procés, és dur a terme una avaluació inclusiva, on s'han de tenir en compte les característiques i necessitats específiques de cada alumne, on aquests és el protagonista i per això ells han de saber com són avaluats; es a dir, que l'avaluació ha de ser transparent tant per els alumnes com per als seus pares, per a que vegin en que fallen i en quins aspectes han de canviar. 

Quan vaig llegir l'entrada de Discentia em vaig sentir molt identificada amb el "Yo también", per què s'han de sometre els alumnes a tanta pressió i tants de nirvis, a causa del examen final on s'ho juguen tot (aprovar i passar, suspendre i repetir...) i l'única cosa que fan és demostrar al mestre que saben memoritzar uns continguts en un curt període de temps; perquè s'han de fer les coses així, quan els alumnes esta tot el curs esforçant-se i el que realment necessiten és un mestre que els avaluï correctament, per a què fer les coses malament si es poden fer bé?

Normalment això dels exàmens ja m'havia parat a pensar-ho, ja que sempre han set una cosa que m'ha costat molt, i no li havia trobat gaire sentit mai. Es clar que si que els mestres necessiten avaluar i els nens ser avaluats, ja que és necessari saber si els continguts i competències es van assolint al llarg de les etapes, i si el que assolim és correcte. Però mai m'havia parat a pensar en com és podria millorar aquest procés d'avaluació; mai havia pensat amb això de la rúbrica. Aquestes lectures sobre l'avaluació m'han agradat molt ja que m'han informat molt sobre com hi ha que avaluar realment. Un nen per a aprendre correctament ha de ser avaluat dia a  dia, esforç a esforç, ja que l'aprenentatge no és cosa de un dia ni de una setmana, es a dir,que és un procés tant ampli que no pot estar reduït a una prova final en una fulla de paper limitada i en un temps limitat. 

Quan anava llegit sobre l'avaluació anava pensant en els continguts segons Zabala, i anava vegent que tots són molt importats com ja havíem dit anteriorment; tant els coneixements i conceptes previs, com la memorització de fets, com saber posar en pràctica els procediments i sobretot l'actitud, la qual penso que està molt marcada a causa de la dolenta avaluació que es duu a terme; amb aquesta, els alumnes es desanimen ja que són mal avaluats fins al punt de perdré la passió per aprendre, cosa que és fundamental en l'aprenentatge.

Si l'avaluació no canvia no canviarà res del procés educatiu, ja que l'avaluació és l'element clau.

Esper que us hagi agradat,

una salutació a tot@s!

Marta. 

Purs Canvis

Sisè Eportafoli

 

Aquesta setmana vàrem acabar de parlar de el currículum començat a l’entrada anterior “Elcurrículum“, on vam definir aquest concepte i explicàrem algunes de les característiques i conceptes crítics. Els currículums que teníem fins ara eren bàsicament disciplinaris, es a dir, que es basaven en les assignatures, on assignaven una competència a cada assignatura, i aquesta competència només la relacionàvem amb una disciplina; això feia que les competències no aprenguessin per a poder emprar-se en qualsevol situació que sorgís.
Podem dividir les competències bàsiques en quatre branques fent així, que tinguem vuit competències, les qual podem dir que responen als 4 saber de Delors en La educación encierra un tesoro (1996). El que s’hauria de fer es un currículum globalitzat on es fes una visió total del coneixement. En aquest enfocament globalitzador les competències haurien de poder relacionar-se amb qualsevol disciplina, per a que així es fes un coneixement global, deixant apart les especialitats; fent que s’assolissin adequadament les competències per a poder resoldre futures situacions que apareguessin en un futur.
Tot això faria que no només es dugués a terme un caràcter disciplinar (on el coneixement és organitzat per assignatures), sinó que també fos caràcter interdisciplinar (coneixement entre dos disciplines) i el més important que seria que el que donaria en aquest currículum global: el caràcter metadisciplinar, on el coneixement és entre totes les disciplines i és equivalent a les competències necessàries per al desenvolupament dels alumnes.

Apart d’aquest canvi curricular, on organitzem els continguts adequadament, hauríem de dur a terme un seguit de canvis més, per així poder fer un aprenentatge complet, eficaç i durador. Aquest canvis són els següents:

Dons en el moment en que ja hem dut a terme el canvi curricular, hem de pensar en un canvi del professorat;  ara és demana un mestre professional, que sigui capaç de poder seguir i dur a terme el nou currículum, que sigui capaç de orientar i ajudar a que cada alumne desenvolupi les seves capacitats integrals, saben donar resposta a les demandes de cadascú. A més a més no només hi ha d’haver un canvi en els mestres individuals, sinó que hi ha d’haver un canvi en el conjunt de tots els professors, els quals han d’ajudar-se entre ells, per a poder prosperar. I a tot això també hi hem de sumar les relacions interactives, és a dir la relació entre alumnes i mestres, que és molt important ja que el professor és un punt de suport imprescindible per l’alumne
Aquest professor ha de saber organitzar els continguts de les classes i saber crear seqüències didàctiques, per a que així el alumne aprengui amb un ordre lògic, i vagi relacionant el que va aprenent. Però aquestes unitats didàctiques que va fent han de ser flexibles, ja que ha de anar improvisant a mesura que van sorgint els interessos i/o dubtes dels alumnes; però sobretot ha de saber guiar-se entre les necessitats dels alumnes per arribar al objectiu final de les activitats. Ha de ser un professor que sàpiga treballar per reptes i esquemes (flexibles); formulació d’una pregunta als alumnes, i els creant-los curiositat, i per resoldre aquesta pregunta sàpiga elegir l’estratègia i competència/es més adequades, i sàpiga quins són els continguts que han d’assolir els alumnes, per a que així ells construeixin el coneixement.

Desgraciadament el que més dificulta al professorat per a dur a terme el seu paper, és el temps, el qual també hauríem de sotmetre a canvi. Per a poder ensenyar i aprendre mitjançant les competències, es necessitaria més d’una hora, que en l’actualitat és el temps que dura una sessió; aquest horari que hi ha impartit a les escoles hauria de poder ser flexible, per a que així les activitats no fossin tant reduïdes.

Un altre canvi que s’hauria de dur a terme és el de l’espai, el qual hi ha que tenir-lo molt en compte, ja que és imprescindible i molt important per a l’aprenentatge per competències, per el desenvolupament, per les relacions entre companys, etc. Els alumnes no només han d’estar tancats dins les quatre parets de l’aula, asseguts a cadires tot el dia, sinó que han de poder moure’s i tenir diferents espais per a poder fer les diferents activitats mitjançant les diferents competències. S’han de tenir espais oberts al món que ens envolta, per a poder fer treballs d’investigació, exposicions, projectes,... A més a més la pròpia aula pot estar dividida en subespais que s’utilitzin segons el context en el que ens trobem, a més d’utilitzar la biblioteca, pati, excursions... Així es formarà un coneixement enriquit amb experiències.

Hi ha que saber adaptar-se a l’entorn i estar molt pendent a que és el que es demana a l’interior i a l’exterior de l’escola; que és el que realment ens demana la societat, per a que així el que s’aprèn, pugui ser utilitzat fora de l’escola. D’aquesta manera, entenent l’entorn, els alumnes aprendran a conviure amb la diversitat i a treballar tant individualment com per grups.

Per a poder dur a terme tots aquests canvis, s’ha de produir el canvi en les eines i el material. Ja no és el llibre de text l’únic material emprat per a ensenyar, sinó que hi ha que saber escollir les eines que millor s’adeqüin al desenvolupament del coneixement; el professor ha de saber emprar les tecnologies ja que, és una opció molt bona, i per saber emprar les tecnologies hi ha que anar formant-se contínuament; si les tecnologies no es saben emprar, el desenvolupament no es produeix. Els materials han de ajudar als alumnes a resoldre els seus dubtes i poder dur a terme correctament la pràctica, per això han de ser variats, i també podríem dir que les eines i els materials haurien de ser flexibles i adequat, per a que s’adaptessin a les necessitats de cada alumne.

Penso que tots aquests canvis són necessaris perquè les escoles i metodologies que de moment seguim tenint, segueixen sent antiquades, i en un món tan avançat i que avança tan ràpidament, es necessita anar evolucionant i sobretot en un àmbit tant important com el de l’educació. Si volem dur a terme aquest canvi, que anirà interrelacionat amb crear una societat millor en un futur, han de produir-se els canvis que acabo d’esmentar; hem de canviar el currículum i fer que els nous professor i intentar que els actuals, canviïn el seu pensament i la seva metodologia, fent així que la formació i educació de l’alumne sigui el més importat. Per això és necessari millorar tots els aspecte, que a causa de l’evolució de la societat i de l’entorn, que han deixat de funcionar, o que podem dir no han arribat a anar bé.
L’objectiu de tots aquestos canvis i de treballar i aprendre per competències, és saber adaptar-se a l’evolució del món, per a que els alumnes puguin desenvolupar el seu coneixement i les seves capacitats; tot això, ara és més fàcil fer-ho ja que tenim molts més recursos que antes.

LES PERSONES EN EL MÓN

 

Per aquesta entrada havíem de posar un repte, que pogués ser plantejat a classe, per a desenvolupar-lo i extreure’n conclusions, creant així coneixement.

Aquest fi de setmana la meva fillola Denisse es va quedar a dormir a casa, i jugant a maquillar-nos, va agafar una sobra d’ulls que tenia forma d’esfera i s’obria; la va estar mirant una estona i em va dir “ Si això és el planeta on vivim -referint-se al maquillatge- nosaltres estam aquí dins –apuntant dins de l’espai de l’esfera- i les nostres cases i aquí hi dormim, mengem (...) “  

Seguidament vaig explicar-li que no era així, i vàrem anar a buscar una bola del món; li vaig dir que allò era la Terra on nosaltres vivíem i li vaig ensenyar el puntet on estàvem situats nosaltres i em va contestar “si hombre!  Si dins aquesta bola no hi queb ni jo, com anem a estar a es punt aquest ... i a més mus cauríem d’es punt si estassem dalt aquí i les persones de baix de la bola estarien cap avall”.
Vaig intentar explicar-li que era la llei de la gravetat, però el més fàcil que vaig saber, i vaig posar-li un parell d’exemples com tirant coses al terra “La Terra és milions i milions més grossa que aquesta bola del món, per això hi caben tantes persones. I ens aguantem dalt de la bola per una cosa que se diu gravetat que és una força que esta dins de sa terra -apuntant i ensenyant-li l’interior del maquillatge-. Pues aquesta força fa que ens quedem ens quedem aferrats enterra, igual que si ens caiem ens aferrem enterra i si tirem aquest coixí, vets, va directament a aferrar-se al sol (...)”.
Però encara no ho acabava de vorer clar ja que em va dir “però enterra no és rodó, ho veus?”, només se’m va ocórrer explicar-li que “com és tant tant tant  gran la Terra i només en veiem un tros tant però que tant tant petitíssim, que pareix que el veiem recte”.

Em pareix que és un tema molt interesant per parlar als nens a classe, ja que així aprenen sobre el món on viuen, poden buscar informació, parlar-ne durant molta estona, fer projectes; es planteja una pregunta per la qual hi ha interès, es busca informació, es fa el treball i s’extreuen les conclusions, creant així el coneixement
En el moment en que em va plantejar repte no sabia per on començar a explicar-ho, però dins una classe pot ser molt interessant.

Esper que us hagi agradat,

Marta.