No havia arribat a pensar mai que en tants poc
mesos, es poguessin arribar a canviar tant els esquemes d’una persona, i per a
bo; això és el que m’ha passat a jo amb aquesta asignatura.
Quan jo hem vaig decidir matricular-me a
Educació Infantil va ser perquè m’encanten els infants, i pensava que a classe
m’ensenyarien a com actuar dins una aula amb vint-i-cinc nens i nenes; m’ensenyarien
a com ensenyar-los, a fer fitxes, a fer jocs divertits per entretenir-los, a
desenvolupar tasques de lecto-escriptura... Tot això ho pensava perquè jo vaig
anar a una escola tradicional on el
mestre era qui tenia tota la raó i donava la classe, després en manava deures i finalment fèiem un examen final que
era el més important. El mestre explicava el que deia el llibre i això era el
que teníem que estudiar o més ben dit, memoritzar, i si finalment no t’anava bé
el examen era conseqüència de que no havies estudiat a prou.
Ara el que he aprés, ha canviat tots aquests esquemes
i m’ha fet adonar-me que existeix un altre model d’educació, del qual no n’havia
sentit a parlar mai: L’ESCOLA CONSTRUCTIVISTA, on els sis primers anys de vida,
es a dir, l’etapa de l’educació infantil, és imprescindible per als infants ja que es
produeixen molts de canvis que pot ser que no es tornin a repetir. En aquesta etapa
tant el nen va formant-se com a persones i desenvolupant les seves capacitats
integrals, tot això ho duran a terme sí:
- L’infant és el protagonista del seu propi coneixement, per així anar-lo construint ell mateix, i els nous continguts que aprenen haurien de ser significatius i funcionals.
- S’empra el joc, que és l’eina més important per a dur a terme un correcte desenvolupament, ja que és la manera que fa que els nens construeixin coneixement.
- Hi ha una bona relació entre família i escola, ja que els nens aprenen en qualsevol lloc i tot moment ja sigui amb el mestre com amb els pares, i per anar bé aquests han d’estar coordinats.
- Es té en compte l’espai i el temps on els infants duen a terme el procés d’aprenentatge, ja que ells aprenent gràcies a les experiències i aquestes s’han de dur en el lloc que sigui més idoni, ja sigui dins classe a algun dels subespais en el qual es pot dividir, al pati, al bosc, la platja... S’han d’aprofitar tot l’entorn, respectan-lo.
- Es té el correcte currículum, que ha de ser obert i flexible, on s’agrupin els continguts amb els quals el mestre es podrà guiar i orientar-se. I per a que els alumnes duguin a terme un bon aprenentatge i desenvolupament s’han de tenir en compte les àrees curriculars; el Jo, els Altres i el Llenguatge.
- I sobre tot si tenen bons professors, que siguin professionals i que sàpiguen ensenyar per competències o almenys preparar-los per en un futur emprar-les. Que sàpiga desenvolupar les capacitats de cada nen, respectant les característiques de cada un. Que els ajudi a assolir els nous coneixement, habilitats, rutines, valors i els quatre pilars de l’educació (Delors, 1996). A més a més, un bon mestre és aquell que no mata la creativitat dels alumnes, que no deixa de banda les intel·ligències múltiples de cada alumnes sinó que ajuda a que es desenvolupin i aquell que sap dur a terme la correcta, adequada i eficaç avaluació:>L’avaluació és la clau de l’èxit per a poder dur el gran canvi, passar de l’escola tradicional a la constructivista, i per això l’avaluació no ha de ser final sinó que s’ha d’anar avaluant el dia a dia de totes les activitats que duen els alumnes, per anar avaluant el procés d’aprenentatge, no la capacitat de memorització que tenen. Aquesta nova avaluació ha de servir per veure en que fallen i així poder millor i aprendre, i és més, no sols s’ha d’avaluar als alumnes, sinó que els bons mestres han de ser capaços de fer-se una autoavaluació sobre tot el que duen a terme per a poder millorar en tots els aspectes.
En l’assignatura de bases hem anat fent quasi
cada setmana una entrada, per anar parlant del que havíem donat a classe i així
assolir els concepte i dur a terme una metacognició. Això de l’eportafoli m’ha
costat bastant ja que és una enfeinada, però en realitat està molt bé ja que fent-ho llegeixes, escrius i aprens.
Penso que això del bloc és molt bona idea per a utilitzar-ho jo en el meu futur
com a mestra.
Una altra cosa que em va agradar molt és la
realització de la unitat didàctica ja que poses en pràctica tot allò que has
anat fent de teoria, que és una part del
que es tracta el constructivisme; dur la teoria a la pràctica, per així aprendre
mitjançant l’experiència pròpia. Va ser una experiència molt positiva i
agradable perquè a l’hora de fer-ho et posaves dins el paper de mestra i tenies
que pensar des de tots els punts de vista, en com podria anar l’activitat, que
fos adequada, que els hi agradés als alumnes i a la vegada aprenguessin, en les
possibles reaccions de cada alumne...
L'altra activitat que em va cridar molt l'atenció va ser la del debat, ja que gràcies a Twitter l'hem pogut fer, a més de presencial, virtual, cosa que m'ha agradat moltíssim ja que m'ha servit molt per consolidar els continguts de l'assignatura. Em va parèixer una activitat molt adequada i fins i tot penso que indispensable ja que així és una bona manera de tancar l'assignatura.
També volia parla una mica sobre el PLE; a principi del curs vàrem elaborar el
nostre PLE d’aquell moment, ara després d’aquests mesos he realitzat el nou PLE
i ha set molt satisfactori, ja que gràcies a totes les eines que hem anat emprant,
el PLE ha anat creixent. De les eines emprades, a part del twitter, no en
coneixia ninguna i ara després d’emprar-les m’han paregut molt útils, només hi
ha que vorer de la manera que hauria penjat un organigrama (foto PLE principi
de curs) i de la manera que he set capaç a penjar-ho ara. Veient aquesta gran
diferència, penso i estic quasi segura de que tornaré a emprar moltes o totes
les eines ja utilitzades, i fins i tot n’intentaré buscar de noves.
En conclusió l’assignatura m’ha fet vorer el
canvi tant necessari que s’ha de dur a terme per a que l’educació vagi
endavant. Pot ser serà difícil, però que es pot dur a terme si es fa canviar el
pensament de la societat, i és possible si es fa entre tots, sobre tot amb les
futures generacions de mestres.
Després d’acabar l’última entrada d’aquesta
assignatura, i amb un petit pas més cap el meu somni, deixo el bloc una mica
per posar-me a estudiar, però... tornaré!
Esper que us hagi agradat, fins a la pròxima.
Una salutació a tots/es!
Marta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario